.

Que difícils som les persones. Som realment incomprensibles.  Som una estúpida caixa de sorpreses, mai tindràs res del tot cert. És sorprenent com passes d’una alegria desmesurada a una tristesa que ensorra tots els teus anhels. I què difícil és entendre allò que se’n diu l’amor i la passió, per què fins i tot les coses més pures, més reals, desapareixen de cop, deixen d’existir. I no hi ha marxa enrere. Amb la incertesa enguixada al cor, amb un peu a l’abisme i l’altre a l’esperança.

Des de Dublín.